Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) són cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. Permeten l'emmagatzemament i la transmissió instantània de gairebé tot tipus d'informació. Com a conseqüència ens trobem amb una realitat virtual, situada a un ciberespai i conformant la societat de la informació. Les aplicacions de les NTIC són molt àmplies, destacant en l'educació, el transport, el comerç i les relacions socials. Tot i que s'ha estès el seu ús, no arriba arreu del planeta, el que potencia encara més les diferències entre territoris a diferents escales.

Les TIC són, en el seu concepte més ampli, el conjunt de procediments i/o recursos que permeten emmagatzemar i intercanviar coneixement. Hem de diferenciar entre les TIC clàssiques i les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC). Considerarem que les NTIC impliquen la digitalització de la informació, és a dir, que les dades es representen per un codi alfanumèric i no per analogia, això permet que sigui quin sigui el format de les dades (so, imatge, text...) aquestes rebin el mateix tractament.

La digitalització (amb les seves tècniques i suports corresponents) implica que les NTIC tenen tres característiques bàsiques:

• Immaterialitat: la informació deixa d'estar subjecta a un mitjà físic. Es pot emmagatzemar en petits dispositius sense tenir en compte la natura de la mateixa (sons, imatges, texts) i s'hi pot accedir remotament mitjançant xarxes de comunicació transparents i immaterials. Aquesta característica, de realitat “no real” o immaterial, ha donat pas al concepte de “realitat virtual”.

• Instantaneïtat: la transmissió d'informació es realitza de forma immediata entre dos punts remots. Aquest fet ha provocat una compressió espacio-temporal: el temps de comunicació ja no depèn de la distància sinó de la tecnologia. És l'anomenat “ciberespai”.

• Interactivitat: la informació no es transmet de manera unidireccional com a la majoria de TIC clàssiques, sinó de manera bidireccional, produint un canvi en la forma de comunicació i de relació entre les persones, generant “comunitats virtuals”. Aquesta nova manera d'entendre les relacions socials dóna lloc a la “societat de la informació”.

El ritme de desenvolupament de les TIC és absolutament vertiginós, com és també vertiginosa la velocitat a la que ens hi adaptem. L'any 2001 (fa menys d'una dècada!), quan vaig començar a estudiar matemàtiques, se'ns va demanar als alumnes de primer qui de nosaltres tenia un ordinador a casa. Aixecàrem la mà 4 de 30 (i ben orgullosos, per cert). I amb accés a Internet? 2. Avui en dia seria totalment impensable.

Fa 10 anys ningú tenia un ordinador portàtil (i en fa 5 ben poca gent), la informació es manejava en disquets d'una capacitat que avui en dia ens semblaria ridícula, els vídeos es reproduïen en VHS, el més modern anava amb disc-man (record el que vaig “fardar” en tenir el meu primer reproductor de mp3... i era al 2005!), la primera càmera de fotos digital la vaig veure al 2004 (amb uns increïbles 1'2 píxels de resolució, el “novamás”). Venc a dir que ens hem acostumat amb una facilitat astoradora a elements que ara ens pareixen indispensables però que potser fa un any no teníem (jo no m'imagín la vida sense el meu e-book, o sense tenir Internet al mòbil -sense mòbil ja seria totalment inimaginable-, o sense el mail o sense el facebook, o sense...).

Potser tots hauríem de fer un exercici de reflexió amb cadascun dels objectes o serveis que feim servir avui en dia amb total normalitat (i amb total dependència): Quan em vaig comprar el primer mòbil? Des de quan el meu mòbil té càmera de fotos i vídeo amb flash? Des de quan tinc Internet a casa? I ordinador? Des de quan les aturades del bus em diuen el temps d'espera? Quan vàrem canviar les diapositives per power-points? On tinc aquell reproductor de mp3 que em va fer tan feliç fa dos dies, tot i les seves piles, tot i els seus 128 “megas” de capacitat? Potser la societat del coneixement és també la societat de les necessitats supèrflues, la societat del consum irracional.