dissabte, 25 de setembre del 2010

Que no ens facin descarrilar


Aquest dilluns el grup municipal d'Unió Mallorquina a Palma proposarà al Ple del consistori que siguin eliminats els carrils “bici” d’Avingudes, Avinguda Argentina, Balmes i Passeig Mallorca, destruint així el nou model de ciutat, més sostenible i més agradable, que s'està impulsant durant la present legislatura. D'aquesta manera l'ús de la bicicleta quedarà relegat a zones perifèriques i perdrà bona part de la seva utilitat com a mitjà de transport, mitjà que ha tingut una gran acollida i és emprat cada vegada per més ciutadans.

Què li passa a la dreta amb les bicicletes? El senyor Rodríguez ja va declarar que si arriba a la batllia suprimirà el carril “bici” de les Avingudes, ara UM fa aquesta proposta... Quin mal hi veuen? És un mitjà de transport barat, saludable, gens sorollós, no provoca problemes d'aparcament ni de trànsit, per gaudir en família (personalment m'encanta veure pares o avis anant en “bici” amb els infants per Palma -no es passen la vida xerrant tant de la importància de la família?-)...

Palma està canviant de model, està esdevenint una ciutat amable, agradable, amb zones peatonals, amb carrils “bici”, amb voreres amples per on passejar tranquil·lament... No deixem que ens facin tornar enrere. La plataforma “Mesa Cívica, Mou-te per Ciutat” ha convocat per aquest dilluns una concentració de protesta davant Cort a les 10 del matí, coincidint amb el Ple. Perquè ens agrada aquesta nova ciutat, perquè pensem que encara s'han de fer passes endavant i cap passa enrere, perquè no volem que ens facin descarrilar en el nostre camí de fer una Palma millor, per tot això, hem de ser dilluns a Cort.

dilluns, 13 de setembre del 2010

Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) són cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. Permeten l'emmagatzemament i la transmissió instantània de gairebé tot tipus d'informació. Com a conseqüència ens trobem amb una realitat virtual, situada a un ciberespai i conformant la societat de la informació. Les aplicacions de les NTIC són molt àmplies, destacant en l'educació, el transport, el comerç i les relacions socials. Tot i que s'ha estès el seu ús, no arriba arreu del planeta, el que potencia encara més les diferències entre territoris a diferents escales.

Les TIC són, en el seu concepte més ampli, el conjunt de procediments i/o recursos que permeten emmagatzemar i intercanviar coneixement. Hem de diferenciar entre les TIC clàssiques i les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC). Considerarem que les NTIC impliquen la digitalització de la informació, és a dir, que les dades es representen per un codi alfanumèric i no per analogia, això permet que sigui quin sigui el format de les dades (so, imatge, text...) aquestes rebin el mateix tractament.

La digitalització (amb les seves tècniques i suports corresponents) implica que les NTIC tenen tres característiques bàsiques:

  • Immaterialitat: la informació deixa d'estar subjecta a un mitjà físic. Es pot emmagatzemar en petits dispositius sense tenir en compte la natura de la mateixa (sons, imatges, texts) i s'hi pot accedir remotament mitjançant xarxes de comunicació transparents i immaterials. Aquesta característica, de realitat “no real” o immaterial, ha donat pas al concepte de “realitat virtual”.

  • Instantaneïtat: la transmissió d'informació es realitza de forma immediata entre dos punts remots. Aquest fet ha provocat una compressió espacio-temporal: el temps de comunicació ja no depèn de la distància sinó de la tecnologia. És l'anomenat “ciberespai”.

  • Interactivitat: la informació no es transmet de manera unidireccional com a la majoria de TIC clàssiques, sinó de manera bidireccional, produint un canvi en la forma de comunicació i de relació entre les persones, generant “comunitats virtuals”. Aquesta nova manera d'entendre les relacions socials dóna lloc a la “societat de la informació”.

El ritme de desenvolupament de les TIC és absolutament vertiginós, com és també vertiginosa la velocitat a la que ens hi adaptem. L'any 2001 (fa menys d'una dècada!), quan vaig començar a estudiar matemàtiques, se'ns va demanar als alumnes de primer qui de nosaltres tenia un ordinador a casa. Aixecàrem la mà 4 de 30 (i ben orgullosos, per cert). I amb accés a Internet? 2. Avui en dia seria totalment impensable.

Fa 10 anys ningú tenia un ordinador portàtil (i en fa 5 ben poca gent), la informació es manejava en disquets d'una capacitat que avui en dia ens semblaria ridícula, els vídeos es reproduïen en VHS, el més modern anava amb disc-man (record el que vaig “fardar” en tenir el meu primer reproductor de mp3... i era al 2005!), la primera càmera de fotos digital la vaig veure al 2004 (amb uns increïbles 1'2 píxels de resolució, el “novamás”). Venc a dir que ens hem acostumat amb una facilitat astoradora a elements que ara ens pareixen indispensables però que potser fa un any no teníem (jo no m'imagín la vida sense el meu e-book, o sense tenir Internet al mòbil -sense mòbil ja seria totalment inimaginable-, o sense el mail o sense el facebook, o sense...).

Potser tots hauríem de fer un exercici de reflexió amb cadascun dels objectes o serveis que feim servir avui en dia amb total normalitat (i amb total dependència): Quan em vaig comprar el primer mòbil? Des de quan el meu mòbil té càmera de fotos i vídeo amb flash? Des de quan tinc Internet a casa? I ordinador? Des de quan les aturades del bus em diuen el temps d'espera? Quan vàrem canviar les diapositives per power-points? On tinc aquell reproductor de mp3 que em va fer tan feliç fa dos dies, tot i les seves piles, tot i els seus 128 “megas” de capacitat? Potser la societat del coneixement és també la societat de les necessitats supèrflues, la societat del consum irracional.