Pas 1. Descrèdit de la “classe”
política:
El
primer pas per destruir un sistema democràtic comença per fer
creure a la població que “tots els polítics són iguals”. Els
discursos no s'omplen de contingut sinó de descrèdit a l'adversari,
traslladant alhora dos missatges: els polítics no tenen solucions i,
a més, són igual de dolents.
Estem
vivint una legislatura, a tots els nivells, que n'és un clar
exemple, es prenen les pitjors decisions possibles en tots els
aspectes, però per si algú pensa que d'altres ho farien millor, es
menciona constantment la famosa “herència rebuda”.
Per
tant, la percepció del ciutadà és que tanmateix els polítics són
tots iguals, titelles de grans empreses i bancs i sotmesos a la
política internacional i ni tans sols es compleixen les promeses
electorals. En resum, no serveix de res anar a votar, el sistema està
podrit: es crea una greu desafecció política.
Però
per una altra banda, s'està generant un altre missatge, més subtil,
però no menys perillós: es fa creure a la població que els temes
dels que tracta la política són molt complicats, difícils
d'entendre. Si els polítics no han trobat solucions, com les pot
trobar una persona “normal”? Ens embullen amb grans paraules i
constants mencions als “experts”.
Pas 2. Sobren polítics:
Seguint
aquest discurs, la passa a donar pareix lògica: sobren polítics.
En
les darreres setmanes hem pogut veure a les xarxes socials com la
proporció de polítics a l'Estat Espanyol és molt més alta que a
altres països, com Alemanya, i hem sentit a Aguirres i Bauzás
proposar la disminució del nombre de diputats als seus respectius
Parlaments, així com la supressió dels petits municipis o de les
mancomunitats. Casualitat? Permeteu-me que ho dubti.
La
trampa ja està muntada. Afirmar que sobren polítics implica afirmar
que sobra representativitat, implica deixar les decisions (i el
poder) en mans d'uns pocs, la pèrdua d'opinió de les minories i la
imposició de les idees majoritàries enfront la diversitat.
La
democràcia es basa en la representativitat, en que totes les
opinions siguin escoltades i, mal els hi pesi a alguns,
l'autodeterminació. Destruir la representació més directa i
propera que tenen els ciutadans és atacar la base de la democràcia.
I fer-ho en nom de l'austeritat, quan la majoria de càrrecs dels
municipis petits ni tan sols cobren, és una gran fal·làcia.
Pas 3. Dictadura tecnològica:
Ja
s'ha solucionat un dels dos problemes plantejats i tenim menys
polítics. Anem a mirar d'encarar el segon: els “grans” temes són
molt complicats i ni tan sols els polítics que queden els saben
resoldre.
La
solució és molt senzilla i molt lògica: deixe'm-ho en mans dels
experts! Clar que sí. Uns experts als que se'ls hi suposa uns grans
coneixements i imparcialitat (com en Rato, per exemple...) i que, tot i no haver
estat triats pel poble, a partir d'ara el dirigiran.
Com
deia Teresa Forcades, quan governen uns senyors que no ha triat
ningú, s'en diu dictadura.
I
així es destrueix una democràcia, en base a dues grans mentides que
ens hem empassat ben de gust: els polítics són tots iguals (de
dolents) i els temes són tan complicats que els hem de deixar als imparcials
“experts”.
