Al balanç presentat ahir es xerra de descrèdit i decepció. El que desacredita la classe política és el discurs de “tots són iguals”, els actes d’alguns no poden ser generalitzats. Ni aquest govern és igual que l’anterior ni són iguals els socis que el formen.
Dic que és especialment injust perquè fica a tothom al mateix sac, rebent justos per pecadors. Ni el PSM ni el BLOC han estat uns socis de govern còmodes. Han vetllat per la conservació del territori tot el que han pogut i el que li han permès. En moments de divergència sí és cert que han optat per mantenir el pacte i seguir al govern, però ens hauríem de demanar com seria aquest balanç que presentava ahir el GOB si no haguessin pogut seguir pressionant al PSOE com a socis de govern i gestionant les seves àrees. Hi hauria tren fins Artà? Estaria protegit Son Bosc? No és un exercici de complicitat, sinó de responsabilitat.
Dic que és especialment esbiaixat perquè trobem crítiques fins i tot a les conclusions de la part del balanç positiu, a més d'algunes mancances, com la referència al Pla Hidrològic. També juga amb les paraules titulant “Ni un nou metre quadrat d'espai natural protegit”, fent referència a figures legals, quan d'espai natural se n'ha protegit de nou, i molt (d'acord que mai abastament). Afirma que queda pendent la reducció de l'administració pública -quan és un procés que ja ha començat. O insta als partits a aprovar una llei del sòl de consens, quan saben perfectament que amb la majoria que hi ha ara al Parlament, una “llei del sòl de consens” podria ser encara pitjor del que tenim actualment.
Publicat a La Veu de Mallorca 16/03/2011