Irresponsabilitat

Podíem llegir ahir el balanç de legislatura del GOB. Un balanç especialment injust i esbiaixat. El GOB, com a entitat líder ecologista té l’obligació de ser crític, d’exercir el paper de “Pepito Grillo” de la política balear (o mosca collonera, xerrant clar), ha d’estar vetllant sempre pel respecte al medi ambient i denunciar les actuacions (o la manca d’elles) que cregui perjudicials. Com dic, l’obligació del GOB és ser crític, però també té el deure d’actuar amb responsabilitat.

Al balanç presentat ahir es xerra de descrèdit i decepció. El que desacredita la classe política és el discurs de “tots són iguals”, els actes d’alguns no poden ser generalitzats. Ni aquest govern és igual que l’anterior ni són iguals els socis que el formen.

Dic que és especialment injust perquè fica a tothom al mateix sac, rebent justos per pecadors. Ni el PSM ni el BLOC han estat uns socis de govern còmodes. Han vetllat per la conservació del territori tot el que han pogut i el que li han permès. En moments de divergència sí és cert que han optat per mantenir el pacte i seguir al govern, però ens hauríem de demanar com seria aquest balanç que presentava ahir el GOB si no haguessin pogut seguir pressionant al PSOE com a socis de govern i gestionant les seves àrees. Hi hauria tren fins Artà? Estaria protegit Son Bosc? No és un exercici de complicitat, sinó de responsabilitat.

Dic que és especialment esbiaixat perquè trobem crítiques fins i tot a les conclusions de la part del balanç positiu, a més d'algunes mancances, com la referència al Pla Hidrològic. També juga amb les paraules titulant “Ni un nou metre quadrat d'espai natural protegit”, fent referència a figures legals, quan d'espai natural se n'ha protegit de nou, i molt (d'acord que mai abastament). Afirma que queda pendent la reducció de l'administració pública -quan és un procés que ja ha començat. O insta als partits a aprovar una llei del sòl de consens, quan saben perfectament que amb la majoria que hi ha ara al Parlament, una “llei del sòl de consens” podria ser encara pitjor del que tenim actualment.

Per tots aquests motius, i tenint en compte que en dos mesos hi ha unes eleccions autonòmiques, insulars i municipals, consider que el GOB ha actuat amb irresponsabilitat. Si bé no tant en el contingut, sí en les formes.

Publicat a La Veu de Mallorca 16/03/2011

Violència

Aquests darrers dies han estat principalment d'indignació, però també de reflexió. Quan deim que condemnam la violència, a què ens referim exactament? Últimament ho hem hagut de dir i sentit molt, fins i tot massa. És evident que qualsevol persona amb seny condemna la violència, és superflu dir-ho a totes hores. El detall està en què és allò que consideram violència.

És violència perseguir a algú per les seves idees.

És violència formar una contramanifestació amb la idea predeterminada d'atacar-la.

És violència llençar ous indiscriminadament (i encara que es triïn els objectius) contra qui surt al carrer a exercir el seu dret a manifestar-se.

És violència tirar una cadira a una manifestant.

És violència la passivitat davant aquestes agressions de qui té l'ofici de vetllar per la seguretat.

És violència llegir que aquestes persones que havien de defensar als manifestants “se morían de ganas de darles un par de hostias”.

És violència que les forces de seguretat optin per carregar contra la manifestació enlloc de contra qui provoca els altercats.

És violència la caça de bruixes a la que els membres d'algunes entitats són, normalment i especialment en les darreres setmanes, sotmesos.

És violència escriure un article emprant noms i cognoms de qui encara no ha estat condemnat per la justícia -encara que sí per la policia i alguns mitjans-.

És violència que aquest article estigui ple a vessar de mentides i que s'hi impliquin de manera indirecta terceres persones o organitzacions sense que escaigui en absolut.

No és violència lluitar pacíficament per allò en que creus.

No és violència manifestar-se per reclamar els teus drets.

No és violència voler un món millor i més just, on els pobles decideixin lliurement.

No és violència cremar un tros de tela.

No és violència formar un cordó de seguretat per minimitzar els altercats.

No és violència defensar-se de qui t'ataca impunement.

No és violència estimar el teu país.

Des d'aquí el meu total suport als quatre joves que, injusta i arbitràriament, han estat acusats d'exercir o promoure la violència. Perquè el que la Justicia Española i jo entenem per violència és molt diferent. Més joves com ells és el que ha de menester el país.

El Consell de la Joventut de Palma aposta per les bicis i el tramvia

Des del Consell de la Joventut de Palma volem expressar el nostre suport a tota iniciativa que impliqui potenciar el transport públic i sostenible a Palma. A nivell urbà el transport públic no només és més ecològic, sinó que a més representa un estalvi de diners i temps per als usuaris.

No hem d'oblidar que els joves som un col·lectiu especialment perjudicat per l'actual situació econòmica i veim en el transport públic i en la bicicleta una opció econòmica per als nostres desplaçaments.

Apostem per un model de ciutat agradable, còmoda, amable, sostenible, on es duguin a terme polítiques de peatonalització, d'impuls de carrils bici i de potenciació de mitjans de transport públics nets i segurs, com és el tramvia.

Per tot això no entenem l'actitud de certs partits polítics que darrerament no fan més que posar traves al que considerem un gran avanç en polítiques de mobilitat a la ciutat de Palma. No entenem per què volen convertir la xarxa de carrils bici de Palma en un conjunt de rutes inconnexes i sense sentit, no entenem perquè s'empenyen en apostar per un metro urbà a una ciutat de menys de 500.000 habitants i no accepten el tramvia, projecte avalat per multitud d'estudis. Des del Consell de la Joventut els hi demanem que ens expliquin quin és el seu projecte de ciutat en aquest aspecte o que deixin de banda interessos purament partidistes i cerquin el consens pel bé comú dels ciutadans.

Francisca Mir
Responsable de l'àrea de sostenibilitat del CJP

Pensar globalment, actuar localment

Palma és una ciutat creixent, que ha triplicat la seva població des dels anys 50 i que concentra gairebé la meitat dels habitants de les Illes Balears en menys del 3% de la seva superfície¹, a més d'estar formant de cada vegada més una conurbació amb nuclis de municipis veïnats com Calvià, Marratxí o Llucmajor. Per tant, el nucli urbà de Palma és el consumidor principal dels recursos materials i energètics i el principal emissor de residus i de contaminació de les Balears.

Les polítiques municipals a implementar per minimitzar l'impacte ambiental de la ciutat haurien de centrar-se en els següents aspectes: energia, mobilitat, residus, habitatge, promoció del producte local i planificació urbana.

Energia: a les Balears, amb data de 2008, es consumeixen 3 milions de tep, de les que únicament 40.000 provenen d'energies renovables², suposant el 1'3%. Aquesta proporció disminueix encara més si parlem de la ciutat de Palma, on, a més, no es pot considerar que trobem fonts d'energia, per lo que tota la que es consumeix és importada, d'altres punts de l'illa (com l'estació elèctrica d'Es Murterar a Alcúdia) o de l'exterior. Per tant, una primera mesura a adoptar podria ser la potenciació de l'ús de l'energia solar, col·locant plaques als terrats dels edificis públics, als mercats o a les naus industrials, a més d'incentivar a la població per a que prengui la mateixa mesura a terrats d'edificis privats.

Mobilitat: Amb una mitjana d'un cotxe cada dos habitants, la mobilitat a Palma és realment insostenible. Durant l'actual legislatura s'està apostant per la potenciació del transport públic, el transport en bicicleta i la peatonalització de certs carrers de Palma (els anomenats eixos cívics). Creim que aquest és el camí a seguir, tot i que, a més, s'haurien de posar en pràctica campanyes de conscienciació de la població, ja que aquesta té la mentalitat d'agafar el cotxe per a qualsevol desplaçament per curt que sigui, amb els conseqüents embossos, falta d'estacionament, i, per suposat, despesa energètica i de temps.

Residus: A Palma es generen unes 314.000 tm de RSU anuals, un terç del total de les Balears³. Aproximadament es reciclen un 10% del total dels residus generats, tot i que aquest percentatge va augmentant any a any. No considerem que manquin contenidors de recollida selectiva (excepte de matèria orgànica i d'oli), sinó que manca una conscienciació major de la població, no només pel que fa al reciclatge, sinó també per la reutilització i la reducció dels residus. Potenciar els productes de llarga durada enfront als d'emprar i tirar, reduir l'ús d'envasos (per què quan compre pa t'han de donar una bossa mig plastificada? O el paper amb el que emboliquen els medicaments a les farmàcies? Són residus evitables).

Habitatge: Al municipi de Palma trobem gairebé 65.000 habitatges buits. És realment necessari construir-ne de nous? Apostem per polítiques d'incentiu de l'ocupació d'aquest parc d'habitatge ja existent, ja sigui mitjançant programes com el de “Palma Habitada”, en el que l'Ajuntament fa d'intermediari per tal de facilitar el lloguer, o mitjançant polítiques de reducció d'impostos per compra-venda, ajudes a la rehabilitació, etc.

Producte local: En temps de crisi el petit comerciant i el petit productor són els que es veuen més perjudicats. Així que ja no es tracta només d'una qüestió ambiental, sinó també econòmica. S'ha de potenciar el producte local, sens dubte. Amb microcrèdits, amb avantatges fiscals, amb campanyes de conscienciació...

També dins el que podem anomenar el producte local, i relacionat directament amb el medi ambient, trobem la invasió d'espècies al·lòctones, tant animals com vegetals. Palma és una ciutat amb molt poques zones enjardinades, el nombre de les quals ha d'augmentar, però única i exclusivament amb espècies autòctones.

Planificació urbana: finalment, creim que s'ha d'apostar per una ciutat integradora, a la que els diferents usos convisquin al mateix espai, evitant la segregació i els problemes de mobilitat i socials que aquesta comporta.

1Font: Institut Balear d'Estadística http://ibestat.caib.es

2Font: Observatori de Sostenibilitat i Territori de la UIB http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html

3La diferència entre població resident i generació de residus s'explica pels residus generats pel turisme, de fet els municipis turístics són els que presenten un major ràtio de RSU generats per habitant

Intervenció de Jordi Riera, president del Consell Local de la Joventut, a l'assemblea constituent d'aquest

Bones tardes a totes i a tots

És tot un orgull poder estar aquí presentant la primera Comissió Permanent del Consell Local de Joventut de Palma, un Consell Local necessari per a representar i coordinar totes les entitats juvenils del terme municipal.

Abans de tot, vull fer especial menció i agrair tots els esforços realitzats pel Consell de Joventut de les Illes Balears, per la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma i pel nostre tècnic, Marcos Augusto, que en tot moment ens ha guiat en aquest difícil procés de creació, ja que gràcies a ells ha estat possible tirar endavant aquest nou projecte que servirà per a demostrar una vegada més que els joves som un element clau per al bon funcionament de la nostra ciutat.

La Palma que vol aquesta Comissió Permanent del Consell de la Joventut és una Palma compromesa amb els seus habitants, especialment amb els joves, que en són el futur. Creim fermament en les eines de participació. Actualment som aquestes entitats juvenils a la ciutat, però volem que siguin més , fer de les inquietuds del nostre jovent un projecte que els joves puguin dur a terme de forma col·lectiva i organitzada i que des del Consell Local de Joventut se'ls ajudi i a més, els representi i els doni veu davant les administracions públiques i privades, i així remar tots cap a una Palma millor.

L'educació, en tots els seus camps, és un dels pilars bàsics d'aquesta Comissió.

Tampoc deixarem de banda els problemes socials que afecten als joves, especialment temes com l'ocupació, l'habitatge o la igualtat. A Palma, amb dades de setembre de 2010, gairebé el 40% dels aturats són joves. Així com poden accedir als més de 65,000 habitatges buits d'aquesta ciutat?

Els joves volem per a Palma un model de ciutat agradable, còmoda, amable, sostenible, on es duguin a terme polítiques respectuoses amb el medi ambient i s'impulsi el paper de l'Agenda Local 21. Facem avui la Palma en la que els joves vulguin (i puguin) establir-se!

Hem parlat d'educació, hem parlat de participació, d'ocupació, habitatge, de sostenibilitat... No podem deixar de banda un dels altres grans temes que afecten als joves: la salut. Sexualitat, drogodependència o alimentació són aspectes en els que abunda la “desinformació” o el “tabú”. Des del Consell de la Joventut pretenem coordinar-mos amb les eines que, en aquest sentit, ja estan a l’abast del joves de Palma.

Som joves, però no oblidam d'on venim. La llengua i la cultura formen part del patrimoni essencial de la ciutat. Entenem que ambdós aspectes estan en perill de ser minoritaris i des d’aquesta Comissió Permanent lluitarem perquè això no passi.

Finalment volem potenciar les eines de comunicació, volem que els joves de Palma estiguin al corrent del que fa aquest Consell i de les polítiques i acords municipals que els afecten, però la nostra idea no és la d'una comunicació unidireccional, sinó interactiva, ser a l'abast del joves aprofitant les eines 2.0.

Aquest Consell neix amb la voluntat de col·laborar estretament amb l’àrea de Joventut de l'Ajuntament de Palma, fer de pont entre els joves i les institucions.

Tota la Comissió Permanent afrontem aquest nou i important projecte amb molta il·lusió i ganes de fer feina. Creiem que és un projecte útil i necessari. Un òrgan que ha d'estar vetllant constantment per a un jovent que participa activament en la vida política, social, econòmica i cultural de la nostra localitat, ja que una societat amb un jovent i sobretot amb un fort moviment associatiu actiu i organitzat, és una societat que avança.

Que no ens facin descarrilar

Aquest dilluns el grup municipal d'Unió Mallorquina a Palma proposarà al Ple del consistori que siguin eliminats els carrils “bici” d’Avingudes, Avinguda Argentina, Balmes i Passeig Mallorca, destruint així el nou model de ciutat, més sostenible i més agradable, que s'està impulsant durant la present legislatura. D'aquesta manera l'ús de la bicicleta quedarà relegat a zones perifèriques i perdrà bona part de la seva utilitat com a mitjà de transport, mitjà que ha tingut una gran acollida i és emprat cada vegada per més ciutadans.

Què li passa a la dreta amb les bicicletes? El senyor Rodríguez ja va declarar que si arriba a la batllia suprimirà el carril “bici” de les Avingudes, ara UM fa aquesta proposta... Quin mal hi veuen? És un mitjà de transport barat, saludable, gens sorollós, no provoca problemes d'aparcament ni de trànsit, per gaudir en família (personalment m'encanta veure pares o avis anant en “bici” amb els infants per Palma -no es passen la vida xerrant tant de la importància de la família?-)...

Palma està canviant de model, està esdevenint una ciutat amable, agradable, amb zones peatonals, amb carrils “bici”, amb voreres amples per on passejar tranquil·lament... No deixem que ens facin tornar enrere. La plataforma “Mesa Cívica, Mou-te per Ciutat” ha convocat per aquest dilluns una concentració de protesta davant Cort a les 10 del matí, coincidint amb el Ple. Perquè ens agrada aquesta nova ciutat, perquè pensem que encara s'han de fer passes endavant i cap passa enrere, perquè no volem que ens facin descarrilar en el nostre camí de fer una Palma millor, per tot això, hem de ser dilluns a Cort.

Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) són cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. Permeten l'emmagatzemament i la transmissió instantània de gairebé tot tipus d'informació. Com a conseqüència ens trobem amb una realitat virtual, situada a un ciberespai i conformant la societat de la informació. Les aplicacions de les NTIC són molt àmplies, destacant en l'educació, el transport, el comerç i les relacions socials. Tot i que s'ha estès el seu ús, no arriba arreu del planeta, el que potencia encara més les diferències entre territoris a diferents escales.

Les TIC són, en el seu concepte més ampli, el conjunt de procediments i/o recursos que permeten emmagatzemar i intercanviar coneixement. Hem de diferenciar entre les TIC clàssiques i les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC). Considerarem que les NTIC impliquen la digitalització de la informació, és a dir, que les dades es representen per un codi alfanumèric i no per analogia, això permet que sigui quin sigui el format de les dades (so, imatge, text...) aquestes rebin el mateix tractament.

La digitalització (amb les seves tècniques i suports corresponents) implica que les NTIC tenen tres característiques bàsiques:

• Immaterialitat: la informació deixa d'estar subjecta a un mitjà físic. Es pot emmagatzemar en petits dispositius sense tenir en compte la natura de la mateixa (sons, imatges, texts) i s'hi pot accedir remotament mitjançant xarxes de comunicació transparents i immaterials. Aquesta característica, de realitat “no real” o immaterial, ha donat pas al concepte de “realitat virtual”.

• Instantaneïtat: la transmissió d'informació es realitza de forma immediata entre dos punts remots. Aquest fet ha provocat una compressió espacio-temporal: el temps de comunicació ja no depèn de la distància sinó de la tecnologia. És l'anomenat “ciberespai”.

• Interactivitat: la informació no es transmet de manera unidireccional com a la majoria de TIC clàssiques, sinó de manera bidireccional, produint un canvi en la forma de comunicació i de relació entre les persones, generant “comunitats virtuals”. Aquesta nova manera d'entendre les relacions socials dóna lloc a la “societat de la informació”.

El ritme de desenvolupament de les TIC és absolutament vertiginós, com és també vertiginosa la velocitat a la que ens hi adaptem. L'any 2001 (fa menys d'una dècada!), quan vaig començar a estudiar matemàtiques, se'ns va demanar als alumnes de primer qui de nosaltres tenia un ordinador a casa. Aixecàrem la mà 4 de 30 (i ben orgullosos, per cert). I amb accés a Internet? 2. Avui en dia seria totalment impensable.

Fa 10 anys ningú tenia un ordinador portàtil (i en fa 5 ben poca gent), la informació es manejava en disquets d'una capacitat que avui en dia ens semblaria ridícula, els vídeos es reproduïen en VHS, el més modern anava amb disc-man (record el que vaig “fardar” en tenir el meu primer reproductor de mp3... i era al 2005!), la primera càmera de fotos digital la vaig veure al 2004 (amb uns increïbles 1'2 píxels de resolució, el “novamás”). Venc a dir que ens hem acostumat amb una facilitat astoradora a elements que ara ens pareixen indispensables però que potser fa un any no teníem (jo no m'imagín la vida sense el meu e-book, o sense tenir Internet al mòbil -sense mòbil ja seria totalment inimaginable-, o sense el mail o sense el facebook, o sense...).

Potser tots hauríem de fer un exercici de reflexió amb cadascun dels objectes o serveis que feim servir avui en dia amb total normalitat (i amb total dependència): Quan em vaig comprar el primer mòbil? Des de quan el meu mòbil té càmera de fotos i vídeo amb flash? Des de quan tinc Internet a casa? I ordinador? Des de quan les aturades del bus em diuen el temps d'espera? Quan vàrem canviar les diapositives per power-points? On tinc aquell reproductor de mp3 que em va fer tan feliç fa dos dies, tot i les seves piles, tot i els seus 128 “megas” de capacitat? Potser la societat del coneixement és també la societat de les necessitats supèrflues, la societat del consum irracional.