Com destruir una democràcia?

 

Pas 1. Descrèdit de la “classe” política:

El primer pas per destruir un sistema democràtic comença per fer creure a la població que “tots els polítics són iguals”. Els discursos no s'omplen de contingut sinó de descrèdit a l'adversari, traslladant alhora dos missatges: els polítics no tenen solucions i, a més, són igual de dolents.

Estem vivint una legislatura, a tots els nivells, que n'és un clar exemple, es prenen les pitjors decisions possibles en tots els aspectes, però per si algú pensa que d'altres ho farien millor, es menciona constantment la famosa “herència rebuda”.

Per tant, la percepció del ciutadà és que tanmateix els polítics són tots iguals, titelles de grans empreses i bancs i sotmesos a la política internacional i ni tans sols es compleixen les promeses electorals. En resum, no serveix de res anar a votar, el sistema està podrit: es crea una greu desafecció política.

Però per una altra banda, s'està generant un altre missatge, més subtil, però no menys perillós: es fa creure a la població que els temes dels que tracta la política són molt complicats, difícils d'entendre. Si els polítics no han trobat solucions, com les pot trobar una persona “normal”? Ens embullen amb grans paraules i constants mencions als “experts”.

Pas 2. Sobren polítics:

Seguint aquest discurs, la passa a donar pareix lògica: sobren polítics.

En les darreres setmanes hem pogut veure a les xarxes socials com la proporció de polítics a l'Estat Espanyol és molt més alta que a altres països, com Alemanya, i hem sentit a Aguirres i Bauzás proposar la disminució del nombre de diputats als seus respectius Parlaments, així com la supressió dels petits municipis o de les mancomunitats. Casualitat? Permeteu-me que ho dubti.

La trampa ja està muntada. Afirmar que sobren polítics implica afirmar que sobra representativitat, implica deixar les decisions (i el poder) en mans d'uns pocs, la pèrdua d'opinió de les minories i la imposició de les idees majoritàries enfront la diversitat.

La democràcia es basa en la representativitat, en que totes les opinions siguin escoltades i, mal els hi pesi a alguns, l'autodeterminació. Destruir la representació més directa i propera que tenen els ciutadans és atacar la base de la democràcia. I fer-ho en nom de l'austeritat, quan la majoria de càrrecs dels municipis petits ni tan sols cobren, és una gran fal·làcia.

Pas 3. Dictadura tecnològica:

Ja s'ha solucionat un dels dos problemes plantejats i tenim menys polítics. Anem a mirar d'encarar el segon: els “grans” temes són molt complicats i ni tan sols els polítics que queden els saben resoldre.

La solució és molt senzilla i molt lògica: deixe'm-ho en mans dels experts! Clar que sí. Uns experts als que se'ls hi suposa uns grans coneixements i imparcialitat (com en Rato, per exemple...) i que, tot i no haver estat triats pel poble, a partir d'ara el dirigiran.

Com deia Teresa Forcades, quan governen uns senyors que no ha triat ningú, s'en diu dictadura.

I així es destrueix una democràcia, en base a dues grans mentides que ens hem empassat ben de gust: els polítics són tots iguals (de dolents) i els temes són tan complicats que els hem de deixar als imparcials “experts”.

Sóc jo o no en diuen una de condreta?

Repassant els titulars que han sorgit respecte a les intencions del PP la veritat és que em posen els pèls de punta:

• El català (o “modalidades lingüísticas insulares”, que diuen ells) deixa de ser un requisit per treballar a l'administració pública o als centres sanitaris per passar a ser un mèrit. I el meu dret a ser atesa en català?.

• Acabar amb RTV de Mallorca, no sigui cosa que hi hagi uns mitjans de comunicació que fomentin la nostra cultura.

• Lliure elecció de centre educatiu. Això ja deu ser una broma... Hi haurà algú que s'ho cregui? Està més que clar que tècnicament és inviable que tots els nins vagin a l'escola pública que vulguin els seus pares, més que millorar el sistema educatiu, el colｷlapsaria.

• I, seguint amb l'educació, més atacs al català: lliure elecció de llengua d'escolarització o edició de llibres de text en les diferents modalitats insulars.

• Agilitzar les llicències urbanístiques (i ho posen a l'apartat de Medi Ambient!).

• Una política econòmica que giri al voltant del sector privat, “que ha de ser l'impulsor del benestar”. A la vegada que es propugna l'austeritat en el sector públic. En altres paraules, deixen-mos en mans d'interessos privats.

• I, clar, si tanmateix tenim una administració austera (es pot llegir “feble”), per què no baixar els impostos a tothom? Especialment al sector turístic, que és d'on més es treuen aquests ingressos que, tanmateix, es veu que ja no interessen.

• Treure competències als Consells (no em veig capaç d'escriure-ho en minúscules i cursiva, com fan ells) per donar-lis als Ajuntaments, que això de que a ca seva cadascú no pugui fer el que vulgui no està ben vist.

• Sobre la política social del Partit Popular no fa falta ni xerrar-ne. Han quedat retratats amb el vot en contra a la llei d'igualtat. Potser sí assenyalar, perquè m'ha fet gràcia, que es consideri la família com a nucli central, supòs que sempre i quan estiguem xerrant de famílies tradicionals, no? Matrimoni heterosexual, per l'Església (hi ha altre matrimoni?) i amb una “parejita”.

• Olvidem-nos del tramvia, que és inviable, però potser ens pensem fer més línies de metro. Supòs que ho he llegit malament, que els senyors del PP, tan estudiats i tan llestos, saben perfectament que el cost econòmic i ambiental d'un metro és molt superior al d'un tramvia, a més de que, almenys és la meva impressió, el transport subterrani és sempre més desagradable per al turista (i per tots).

• I farem ports esportius! Que són ben “guapos” i ben necessaris, i si no em creuen, demanin per Calvià. Tanmateix la possidònia l'únic que fa és embrutar les platges...

• I la darrera és substituir les rotondes per enllaços a distint nivell. Supòs que hi deu haver qui ha notat la crisi ben de veres aquests quatre anys i se'ls ha de compensar, perquè no m'explic que destrossar el ja malmès paisatge mallorquí i gastar els diners públics sigui només per guanyar dos minuts per trajecte.

Tristament no m'he inventat aquestes propostes. Les podeu trobar gairebé totes a la plana web del senyor Bauzá, i les que no hi són han sortit a premsa aquests dies.

No puc més que afegir, i ho faré amb una modalitat lingüística que em puguin entendre: “que dios nos coja confesados”

Irresponsabilitat

Podíem llegir ahir el balanç de legislatura del GOB. Un balanç especialment injust i esbiaixat. El GOB, com a entitat líder ecologista té l’obligació de ser crític, d’exercir el paper de “Pepito Grillo” de la política balear (o mosca collonera, xerrant clar), ha d’estar vetllant sempre pel respecte al medi ambient i denunciar les actuacions (o la manca d’elles) que cregui perjudicials. Com dic, l’obligació del GOB és ser crític, però també té el deure d’actuar amb responsabilitat.

Al balanç presentat ahir es xerra de descrèdit i decepció. El que desacredita la classe política és el discurs de “tots són iguals”, els actes d’alguns no poden ser generalitzats. Ni aquest govern és igual que l’anterior ni són iguals els socis que el formen.

Dic que és especialment injust perquè fica a tothom al mateix sac, rebent justos per pecadors. Ni el PSM ni el BLOC han estat uns socis de govern còmodes. Han vetllat per la conservació del territori tot el que han pogut i el que li han permès. En moments de divergència sí és cert que han optat per mantenir el pacte i seguir al govern, però ens hauríem de demanar com seria aquest balanç que presentava ahir el GOB si no haguessin pogut seguir pressionant al PSOE com a socis de govern i gestionant les seves àrees. Hi hauria tren fins Artà? Estaria protegit Son Bosc? No és un exercici de complicitat, sinó de responsabilitat.

Dic que és especialment esbiaixat perquè trobem crítiques fins i tot a les conclusions de la part del balanç positiu, a més d'algunes mancances, com la referència al Pla Hidrològic. També juga amb les paraules titulant “Ni un nou metre quadrat d'espai natural protegit”, fent referència a figures legals, quan d'espai natural se n'ha protegit de nou, i molt (d'acord que mai abastament). Afirma que queda pendent la reducció de l'administració pública -quan és un procés que ja ha començat. O insta als partits a aprovar una llei del sòl de consens, quan saben perfectament que amb la majoria que hi ha ara al Parlament, una “llei del sòl de consens” podria ser encara pitjor del que tenim actualment.

Per tots aquests motius, i tenint en compte que en dos mesos hi ha unes eleccions autonòmiques, insulars i municipals, consider que el GOB ha actuat amb irresponsabilitat. Si bé no tant en el contingut, sí en les formes.

Publicat a La Veu de Mallorca 16/03/2011

Violència

Aquests darrers dies han estat principalment d'indignació, però també de reflexió. Quan deim que condemnam la violència, a què ens referim exactament? Últimament ho hem hagut de dir i sentit molt, fins i tot massa. És evident que qualsevol persona amb seny condemna la violència, és superflu dir-ho a totes hores. El detall està en què és allò que consideram violència.

És violència perseguir a algú per les seves idees.

És violència formar una contramanifestació amb la idea predeterminada d'atacar-la.

És violència llençar ous indiscriminadament (i encara que es triïn els objectius) contra qui surt al carrer a exercir el seu dret a manifestar-se.

És violència tirar una cadira a una manifestant.

És violència la passivitat davant aquestes agressions de qui té l'ofici de vetllar per la seguretat.

És violència llegir que aquestes persones que havien de defensar als manifestants “se morían de ganas de darles un par de hostias”.

És violència que les forces de seguretat optin per carregar contra la manifestació enlloc de contra qui provoca els altercats.

És violència la caça de bruixes a la que els membres d'algunes entitats són, normalment i especialment en les darreres setmanes, sotmesos.

És violència escriure un article emprant noms i cognoms de qui encara no ha estat condemnat per la justícia -encara que sí per la policia i alguns mitjans-.

És violència que aquest article estigui ple a vessar de mentides i que s'hi impliquin de manera indirecta terceres persones o organitzacions sense que escaigui en absolut.

No és violència lluitar pacíficament per allò en que creus.

No és violència manifestar-se per reclamar els teus drets.

No és violència voler un món millor i més just, on els pobles decideixin lliurement.

No és violència cremar un tros de tela.

No és violència formar un cordó de seguretat per minimitzar els altercats.

No és violència defensar-se de qui t'ataca impunement.

No és violència estimar el teu país.

Des d'aquí el meu total suport als quatre joves que, injusta i arbitràriament, han estat acusats d'exercir o promoure la violència. Perquè el que la Justicia Española i jo entenem per violència és molt diferent. Més joves com ells és el que ha de menester el país.

El Consell de la Joventut de Palma aposta per les bicis i el tramvia

Des del Consell de la Joventut de Palma volem expressar el nostre suport a tota iniciativa que impliqui potenciar el transport públic i sostenible a Palma. A nivell urbà el transport públic no només és més ecològic, sinó que a més representa un estalvi de diners i temps per als usuaris.

No hem d'oblidar que els joves som un col·lectiu especialment perjudicat per l'actual situació econòmica i veim en el transport públic i en la bicicleta una opció econòmica per als nostres desplaçaments.

Apostem per un model de ciutat agradable, còmoda, amable, sostenible, on es duguin a terme polítiques de peatonalització, d'impuls de carrils bici i de potenciació de mitjans de transport públics nets i segurs, com és el tramvia.

Per tot això no entenem l'actitud de certs partits polítics que darrerament no fan més que posar traves al que considerem un gran avanç en polítiques de mobilitat a la ciutat de Palma. No entenem per què volen convertir la xarxa de carrils bici de Palma en un conjunt de rutes inconnexes i sense sentit, no entenem perquè s'empenyen en apostar per un metro urbà a una ciutat de menys de 500.000 habitants i no accepten el tramvia, projecte avalat per multitud d'estudis. Des del Consell de la Joventut els hi demanem que ens expliquin quin és el seu projecte de ciutat en aquest aspecte o que deixin de banda interessos purament partidistes i cerquin el consens pel bé comú dels ciutadans.

Francisca Mir
Responsable de l'àrea de sostenibilitat del CJP

Pensar globalment, actuar localment

Palma és una ciutat creixent, que ha triplicat la seva població des dels anys 50 i que concentra gairebé la meitat dels habitants de les Illes Balears en menys del 3% de la seva superfície¹, a més d'estar formant de cada vegada més una conurbació amb nuclis de municipis veïnats com Calvià, Marratxí o Llucmajor. Per tant, el nucli urbà de Palma és el consumidor principal dels recursos materials i energètics i el principal emissor de residus i de contaminació de les Balears.

Les polítiques municipals a implementar per minimitzar l'impacte ambiental de la ciutat haurien de centrar-se en els següents aspectes: energia, mobilitat, residus, habitatge, promoció del producte local i planificació urbana.

Energia: a les Balears, amb data de 2008, es consumeixen 3 milions de tep, de les que únicament 40.000 provenen d'energies renovables², suposant el 1'3%. Aquesta proporció disminueix encara més si parlem de la ciutat de Palma, on, a més, no es pot considerar que trobem fonts d'energia, per lo que tota la que es consumeix és importada, d'altres punts de l'illa (com l'estació elèctrica d'Es Murterar a Alcúdia) o de l'exterior. Per tant, una primera mesura a adoptar podria ser la potenciació de l'ús de l'energia solar, col·locant plaques als terrats dels edificis públics, als mercats o a les naus industrials, a més d'incentivar a la població per a que prengui la mateixa mesura a terrats d'edificis privats.

Mobilitat: Amb una mitjana d'un cotxe cada dos habitants, la mobilitat a Palma és realment insostenible. Durant l'actual legislatura s'està apostant per la potenciació del transport públic, el transport en bicicleta i la peatonalització de certs carrers de Palma (els anomenats eixos cívics). Creim que aquest és el camí a seguir, tot i que, a més, s'haurien de posar en pràctica campanyes de conscienciació de la població, ja que aquesta té la mentalitat d'agafar el cotxe per a qualsevol desplaçament per curt que sigui, amb els conseqüents embossos, falta d'estacionament, i, per suposat, despesa energètica i de temps.

Residus: A Palma es generen unes 314.000 tm de RSU anuals, un terç del total de les Balears³. Aproximadament es reciclen un 10% del total dels residus generats, tot i que aquest percentatge va augmentant any a any. No considerem que manquin contenidors de recollida selectiva (excepte de matèria orgànica i d'oli), sinó que manca una conscienciació major de la població, no només pel que fa al reciclatge, sinó també per la reutilització i la reducció dels residus. Potenciar els productes de llarga durada enfront als d'emprar i tirar, reduir l'ús d'envasos (per què quan compre pa t'han de donar una bossa mig plastificada? O el paper amb el que emboliquen els medicaments a les farmàcies? Són residus evitables).

Habitatge: Al municipi de Palma trobem gairebé 65.000 habitatges buits. És realment necessari construir-ne de nous? Apostem per polítiques d'incentiu de l'ocupació d'aquest parc d'habitatge ja existent, ja sigui mitjançant programes com el de “Palma Habitada”, en el que l'Ajuntament fa d'intermediari per tal de facilitar el lloguer, o mitjançant polítiques de reducció d'impostos per compra-venda, ajudes a la rehabilitació, etc.

Producte local: En temps de crisi el petit comerciant i el petit productor són els que es veuen més perjudicats. Així que ja no es tracta només d'una qüestió ambiental, sinó també econòmica. S'ha de potenciar el producte local, sens dubte. Amb microcrèdits, amb avantatges fiscals, amb campanyes de conscienciació...

També dins el que podem anomenar el producte local, i relacionat directament amb el medi ambient, trobem la invasió d'espècies al·lòctones, tant animals com vegetals. Palma és una ciutat amb molt poques zones enjardinades, el nombre de les quals ha d'augmentar, però única i exclusivament amb espècies autòctones.

Planificació urbana: finalment, creim que s'ha d'apostar per una ciutat integradora, a la que els diferents usos convisquin al mateix espai, evitant la segregació i els problemes de mobilitat i socials que aquesta comporta.

1Font: Institut Balear d'Estadística http://ibestat.caib.es

2Font: Observatori de Sostenibilitat i Territori de la UIB http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html

3La diferència entre població resident i generació de residus s'explica pels residus generats pel turisme, de fet els municipis turístics són els que presenten un major ràtio de RSU generats per habitant

Intervenció de Jordi Riera, president del Consell Local de la Joventut, a l'assemblea constituent d'aquest

Bones tardes a totes i a tots

És tot un orgull poder estar aquí presentant la primera Comissió Permanent del Consell Local de Joventut de Palma, un Consell Local necessari per a representar i coordinar totes les entitats juvenils del terme municipal.

Abans de tot, vull fer especial menció i agrair tots els esforços realitzats pel Consell de Joventut de les Illes Balears, per la Regidoria de Cultura, Joventut, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma i pel nostre tècnic, Marcos Augusto, que en tot moment ens ha guiat en aquest difícil procés de creació, ja que gràcies a ells ha estat possible tirar endavant aquest nou projecte que servirà per a demostrar una vegada més que els joves som un element clau per al bon funcionament de la nostra ciutat.

La Palma que vol aquesta Comissió Permanent del Consell de la Joventut és una Palma compromesa amb els seus habitants, especialment amb els joves, que en són el futur. Creim fermament en les eines de participació. Actualment som aquestes entitats juvenils a la ciutat, però volem que siguin més , fer de les inquietuds del nostre jovent un projecte que els joves puguin dur a terme de forma col·lectiva i organitzada i que des del Consell Local de Joventut se'ls ajudi i a més, els representi i els doni veu davant les administracions públiques i privades, i així remar tots cap a una Palma millor.

L'educació, en tots els seus camps, és un dels pilars bàsics d'aquesta Comissió.

Tampoc deixarem de banda els problemes socials que afecten als joves, especialment temes com l'ocupació, l'habitatge o la igualtat. A Palma, amb dades de setembre de 2010, gairebé el 40% dels aturats són joves. Així com poden accedir als més de 65,000 habitatges buits d'aquesta ciutat?

Els joves volem per a Palma un model de ciutat agradable, còmoda, amable, sostenible, on es duguin a terme polítiques respectuoses amb el medi ambient i s'impulsi el paper de l'Agenda Local 21. Facem avui la Palma en la que els joves vulguin (i puguin) establir-se!

Hem parlat d'educació, hem parlat de participació, d'ocupació, habitatge, de sostenibilitat... No podem deixar de banda un dels altres grans temes que afecten als joves: la salut. Sexualitat, drogodependència o alimentació són aspectes en els que abunda la “desinformació” o el “tabú”. Des del Consell de la Joventut pretenem coordinar-mos amb les eines que, en aquest sentit, ja estan a l’abast del joves de Palma.

Som joves, però no oblidam d'on venim. La llengua i la cultura formen part del patrimoni essencial de la ciutat. Entenem que ambdós aspectes estan en perill de ser minoritaris i des d’aquesta Comissió Permanent lluitarem perquè això no passi.

Finalment volem potenciar les eines de comunicació, volem que els joves de Palma estiguin al corrent del que fa aquest Consell i de les polítiques i acords municipals que els afecten, però la nostra idea no és la d'una comunicació unidireccional, sinó interactiva, ser a l'abast del joves aprofitant les eines 2.0.

Aquest Consell neix amb la voluntat de col·laborar estretament amb l’àrea de Joventut de l'Ajuntament de Palma, fer de pont entre els joves i les institucions.

Tota la Comissió Permanent afrontem aquest nou i important projecte amb molta il·lusió i ganes de fer feina. Creiem que és un projecte útil i necessari. Un òrgan que ha d'estar vetllant constantment per a un jovent que participa activament en la vida política, social, econòmica i cultural de la nostra localitat, ja que una societat amb un jovent i sobretot amb un fort moviment associatiu actiu i organitzat, és una societat que avança.