dimecres, 24 de novembre de 2010

Pensar globalment, actuar localment


Palma és una ciutat creixent, que ha triplicat la seva població des dels anys 50 i que concentra gairebé la meitat dels habitants de les Illes Balears en menys del 3% de la seva superfície1, a més d'estar formant de cada vegada més una conurbació amb nuclis de municipis veïnats com Calvià, Marratxí o Llucmajor. Per tant, el nucli urbà de Palma és el consumidor principal dels recursos materials i energètics i el principal emissor de residus i de contaminació de les Balears.

Les polítiques municipals a implementar per minimitzar l'impacte ambiental de la ciutat haurien de centrar-se en els següents aspectes: energia, mobilitat, residus, habitatge, promoció del producte local i planificació urbana.

Energia: a les Balears, amb data de 2008, es consumeixen 3 milions de tep, de les que únicament 40.000 provenen d'energies renovables2, suposant el 1'3%. Aquesta proporció disminueix encara més si parlem de la ciutat de Palma, on, a més, no es pot considerar que trobem fonts d'energia, per lo que tota la que es consumeix és importada, d'altres punts de l'illa (com l'estació elèctrica d'Es Murterar a Alcúdia) o de l'exterior. Per tant, una primera mesura a adoptar podria ser la potenciació de l'ús de l'energia solar, col·locant plaques als terrats dels edificis públics, als mercats o a les naus industrials, a més d'incentivar a la població per a que prengui la mateixa mesura a terrats d'edificis privats.

Mobilitat: Amb una mitjana d'un cotxe cada dos habitants, la mobilitat a Palma és realment insostenible. Durant l'actual legislatura s'està apostant per la potenciació del transport públic, el transport en bicicleta i la peatonalització de certs carrers de Palma (els anomenats eixos cívics). Creim que aquest és el camí a seguir, tot i que, a més, s'haurien de posar en pràctica campanyes de conscienciació de la població, ja que aquesta té la mentalitat d'agafar el cotxe per a qualsevol desplaçament per curt que sigui, amb els conseqüents embossos, falta d'estacionament, i, per suposat, despesa energètica i de temps.

Residus: A Palma es generen unes 314.000 tm de RSU anuals, un terç del total de les Balears3. Aproximadament es reciclen un 10% del total dels residus generats, tot i que aquest percentatge va augmentant any a any. No considerem que manquin contenidors de recollida selectiva (excepte de matèria orgànica i d'oli), sinó que manca una conscienciació major de la població, no només pel que fa al reciclatge, sinó també per la reutilització i la reducció dels residus. Potenciar els productes de llarga durada enfront als d'emprar i tirar, reduir l'ús d'envasos (per què quan compre pa t'han de donar una bossa mig plastificada? O el paper amb el que emboliquen els medicaments a les farmàcies? Són residus evitables).

Habitatge: Al municipi de Palma trobem gairebé 65.000 habitatges buits. És realment necessari construir-ne de nous? Apostem per polítiques d'incentiu de l'ocupació d'aquest parc d'habitatge ja existent, ja sigui mitjançant programes com el de “Palma Habitada”, en el que l'Ajuntament fa d'intermediari per tal de facilitar el lloguer, o mitjançant polítiques de reducció d'impostos per compra-venda, ajudes a la rehabilitació, etc.

Producte local: En temps de crisi el petit comerciant i el petit productor són els que es veuen més perjudicats. Així que ja no es tracta només d'una qüestió ambiental, sinó també econòmica. S'ha de potenciar el producte local, sens dubte. Amb microcrèdits, amb avantatges fiscals, amb campanyes de conscienciació...

També dins el que podem anomenar el producte local, i relacionat directament amb el medi ambient, trobem la invasió d'espècies al·lòctones, tant animals com vegetals. Palma és una ciutat amb molt poques zones enjardinades, el nombre de les quals ha d'augmentar, però única i exclusivament amb espècies autòctones.

Planificació urbana: finalment, creim que s'ha d'apostar per una ciutat integradora, a la que els diferents usos convisquin al mateix espai, evitant la segregació i els problemes de mobilitat i socials que aquesta comporta.

1Font: Institut Balear d'Estadística http://ibestat.caib.es

2Font: Observatori de Sostenibilitat i Territori de la UIB http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html

3La diferència entre població resident i generació de residus s'explica pels residus generats pel turisme, de fet els municipis turístics són els que presenten un major ràtio de RSU generats per habitant

Cap comentari:

Publica un comentari